Oportunitats a la vida
"There are opportunities in life for gaining knowledge and experience.
Sometimes, it's necessary to take a risk"
Sometimes, it's necessary to take a risk"
Prendre decisions i triar entre dos camins diferents a la vida de vegades és complicat. Sovint creiem que hem escollit el camí equivocat , que si poguéssim tirarem enrera el rellotge i canviariem les nostres decisions.
Com diu el meu estimat Jeffrey Beaumont a la frase que cito de una de les meves pel·lícules preferides Blue Velvet, hi ha oportunitats a la vida de les que en podem treure coneixements i experiència, i de vegades, un s'ha d'arriscar. Reconec la meva inseguretat però crec que en el fons, el nostre microcosmos es perfecte perquè sempre hem d'acabar aprenent de les experiències i decisions preses, encara que el procés d'aprenentatge sigui llarg.
I aprofitant la breu referència anterior a Blue Velvet, no puc evitar incloure un link a una de les meves millors escenes d'aquesta pel·lícula. Roy Orbison perd protagonisme al costat d'un brillant Dean Stockwell i Dennis Hopper, així com d'altres actors que van interpretar el paper de la seva vida (Isabella Rosselllini, Kyle McLachlan...). Per a mi un del grans clàssics del cinema contemporani, del post-modernisme i del cinema negre. I una de les escenes més estranyes, tristes, surrealistes i decadents... és el que té Mr. Lynch.
Com diu el meu estimat Jeffrey Beaumont a la frase que cito de una de les meves pel·lícules preferides Blue Velvet, hi ha oportunitats a la vida de les que en podem treure coneixements i experiència, i de vegades, un s'ha d'arriscar. Reconec la meva inseguretat però crec que en el fons, el nostre microcosmos es perfecte perquè sempre hem d'acabar aprenent de les experiències i decisions preses, encara que el procés d'aprenentatge sigui llarg.
I aprofitant la breu referència anterior a Blue Velvet, no puc evitar incloure un link a una de les meves millors escenes d'aquesta pel·lícula. Roy Orbison perd protagonisme al costat d'un brillant Dean Stockwell i Dennis Hopper, així com d'altres actors que van interpretar el paper de la seva vida (Isabella Rosselllini, Kyle McLachlan...). Per a mi un del grans clàssics del cinema contemporani, del post-modernisme i del cinema negre. I una de les escenes més estranyes, tristes, surrealistes i decadents... és el que té Mr. Lynch.